UNA DONA ACTUAL...

Tancada entre cuatre parets

No s’adona del sol ni dels primers freds,

No escolta la pluja com cau gota a gota

Ni és capaç de sortir al carrer i mullar-se tota.

Fa molt de temps ja que la mundana societat

L’ha atrapat amb una hipoteca i amb l’ajuda de l’estat.

Ja no té temps per jugar amb el gos

Els nens, l’home i el treball l’han fos.

Un cotxe l’ espera a la porta

Està viva, però com si fos morta

Mecànicament ja és sap el camí

Rutinàriament mai no és planteja el seu destí.

No en sap res de la història

Li han dit que no en té o li han borrat la memòria,

Tan sols té un cognom

Que diu més d’ella que el seu pròpi nom.

Va ser feliç, quan era petita

Quan el seu món no era sinó com ella volia,

Llavors la història encara no estava escrita,

Però s’ha anat forjant dia a dia.

Lidia Mesegué